martes, 21 de octubre de 2008

Indicacions Festa dels Tiets

Bones amigues i amics!

La festa de la Lua serà el 25 a les 14.00 (catalanes), tot i que no ens aniria malament un cop de mà abans qui vulgui o pugui venir abans. Serà a Can Vieru i en Sardina, a Bordils. Com sabeu, matarem un xai (el divendres, qui vulgui assistir al sacrifici, es farà a la tarda) i ens el menjarem a la brasa. Els pares hi posaran el xai (verdureta bona pels vegetes), el pa amb tomata i la cervesa, el just i necessari; però si algú necessita menjar amanida, vi, fer postres o menú infantil (macarrons i carn arrebossada), doncs que s’ho porti de casa, igualment demanem que porteu plats, gots i coberts, nosaltres en tindrem de plàstic, però no van gairebé, i així també som ecològics, no? També es recorda que s’ha d’anar “disfressat” de nen/a petita, perquè la Lua es senti còmode...

Per cert, farem la presentació del curtmetratge que ha fet la nostra amiga Maialen...

Per arribar-hi, passeu Celrà (sempre en direcció Bisbal i Palamós), i al primer semàfor de Bordils gireu a l’esquerra fins arribar al poble, travesseu el barri vell en una diagonal i agafeu el carrer de la Creu, si arribeu al final, ja ens hi trobareu. També podeu seguir els cartells indicacions de Can Carreras del Mas (una casa de Turisme Rural podeu veure-ho en aquest enllaç), nosaltres estarem 2 cases més endavant.

Com arribar-hi
http://www.cancarrerasdelmas.com/situacio.php?map=2

Mapa del poble
http://www.noetperdis.com/poblacio.php?idP=335


Si teniu alguna pregunta, no dubteu en preguntar!

lunes, 6 de octubre de 2008

LA LUA JA ESTÀ AQUÍ!

Visca la Lua!, Visca la Santa!,Visca en Dani!

Oh! Quin moment va arribar la nit que vaig trencar aigües. Amb la tranquil·litat em vaig arreglar per anar a l’hospital, mentre en Dani es fumava el seu últim cigarret escoltant música amb alegria i emoció pel que s’acostava.

Vàrem arribar a l’hospital i les contraccions es varen fer, poc a poc, més dures però suportables, sabia perquè sorgien aquests dolors, i era per què el meu cos s’estava preparant perquè la Lua comencés a sortir. En Dani no em deia moltes paraules però la seva paciència i força espiritual és el que em va mantenir, encara que a estones s’adormia, clar amb 14 hores de contraccions i la nena no volia sortir! En el moment de l’expulsió em sortiren unes forces i valentia que el dolor no el vaig conèixer, i sé que una personeta d’allà dalt em va ajudar a que el naixement d’aquesta criatura sigui lo més preciós (la Lua es i serà lo més preciós). ¡Cada moment del part el vaig disfrutar! Així que, familia i amistats meves, no sóc ningú per a donar consells, sols dir-vos que des de l’embaràs fins al naixement d’un@ fill@ és genial portar-ho amb dolçor, emoció, alegria i sobretot, estar vigorosos i plens de vida.

La mama

Lua ya está aquí, con la copa en la mano...

Bé, què haig de dir?, tothom ja ho sap, i tothom està esperant veure-la (en persona o en fotos), o sigui que si entren a l’apartat de fotografíes, veurán noves fotos, i sobretot fotos de la Lua.

Pel demés...? La veritat costa trobar un moment i escriure quan estàs embriagat de Lua... només puc dir-vos, que tot ha sigut molt bonic, les pors s’han convertit en admiració, alegria i amor. Sí que és cert que el part va ser molt llarg -14 hores-, i que jo no vaig aguantar i em vaig posar a dormir en el llit de part mentre la Santa feia els seus exercicis per a passar les contraccions,... però aquesta llarga espera val la pena, doncs veure a la teva estimada ni tan sols fer un gest, ni un crit, ni una cara de dolor... i la Lua tampoc. I al veure-la només les llágrimes d’alegría vàren poder impedir-me veure-la una i una altre vegada... no sé, una sensació molt especial, segurament els que sigueu pares m’entendreu!

Dons res, ara ja a casa, molt content@s i molt tranquil@s; us puc assegurar –pel moment- que això de l’estrés del primer mes i el no dormir, no és cert, l’únic moment que ens estresem és de 19h a 22h quan hi ha cua de visites (ara no us ofengueu, eh?); i lo de dormir? doncs cada 2 hores toca llevar-se, però hom ho fa tan a gust... al final si comptes, dorms més que quan surts de festa!

Una abraçada a tot@s!

El Tata.