Indicacions Festa dels Tiets

Bones amigues i amics!

La festa de la Lua serà el 25 a les 14.00 (catalanes), tot i que no ens aniria malament un cop de mà abans qui vulgui o pugui venir abans. Serà a Can Vieru i en Sardina, a Bordils. Com sabeu, matarem un xai (el divendres, qui vulgui assistir al sacrifici, es farà a la tarda) i ens el menjarem a la brasa. Els pares hi posaran el xai (verdureta bona pels vegetes), el pa amb tomata i la cervesa, el just i necessari; però si algú necessita menjar amanida, vi, fer postres o menú infantil (macarrons i carn arrebossada), doncs que s’ho porti de casa, igualment demanem que porteu plats, gots i coberts, nosaltres en tindrem de plàstic, però no van gairebé, i així també som ecològics, no? També es recorda que s’ha d’anar “disfressat” de nen/a petita, perquè la Lua es senti còmode...

Per cert, farem la presentació del curtmetratge que ha fet la nostra amiga Maialen...

Per arribar-hi, passeu Celrà (sempre en direcció Bisbal i Palamós), i al primer semàfor de Bordils gireu a l’esquerra fins arribar al poble, travesseu el barri vell en una diagonal i agafeu el carrer de la Creu, si arribeu al final, ja ens hi trobareu. També podeu seguir els cartells indicacions de Can Carreras del Mas (una casa de Turisme Rural podeu veure-ho en aquest enllaç), nosaltres estarem 2 cases més endavant.

Com arribar-hi
http://www.cancarrerasdelmas.com/situacio.php?map=2

Mapa del poble
http://www.noetperdis.com/poblacio.php?idP=335


Si teniu alguna pregunta, no dubteu en preguntar!

LA LUA JA ESTÀ AQUÍ!

Visca la Lua!, Visca la Santa!,Visca en Dani!

Oh! Quin moment va arribar la nit que vaig trencar aigües. Amb la tranquil·litat em vaig arreglar per anar a l’hospital, mentre en Dani es fumava el seu últim cigarret escoltant música amb alegria i emoció pel que s’acostava.

Vàrem arribar a l’hospital i les contraccions es varen fer, poc a poc, més dures però suportables, sabia perquè sorgien aquests dolors, i era per què el meu cos s’estava preparant perquè la Lua comencés a sortir. En Dani no em deia moltes paraules però la seva paciència i força espiritual és el que em va mantenir, encara que a estones s’adormia, clar amb 14 hores de contraccions i la nena no volia sortir! En el moment de l’expulsió em sortiren unes forces i valentia que el dolor no el vaig conèixer, i sé que una personeta d’allà dalt em va ajudar a que el naixement d’aquesta criatura sigui lo més preciós (la Lua es i serà lo més preciós). ¡Cada moment del part el vaig disfrutar! Així que, familia i amistats meves, no sóc ningú per a donar consells, sols dir-vos que des de l’embaràs fins al naixement d’un@ fill@ és genial portar-ho amb dolçor, emoció, alegria i sobretot, estar vigorosos i plens de vida.

La mama

Lua ya está aquí, con la copa en la mano...

Bé, què haig de dir?, tothom ja ho sap, i tothom està esperant veure-la (en persona o en fotos), o sigui que si entren a l’apartat de fotografíes, veurán noves fotos, i sobretot fotos de la Lua.

Pel demés...? La veritat costa trobar un moment i escriure quan estàs embriagat de Lua... només puc dir-vos, que tot ha sigut molt bonic, les pors s’han convertit en admiració, alegria i amor. Sí que és cert que el part va ser molt llarg -14 hores-, i que jo no vaig aguantar i em vaig posar a dormir en el llit de part mentre la Santa feia els seus exercicis per a passar les contraccions,... però aquesta llarga espera val la pena, doncs veure a la teva estimada ni tan sols fer un gest, ni un crit, ni una cara de dolor... i la Lua tampoc. I al veure-la només les llágrimes d’alegría vàren poder impedir-me veure-la una i una altre vegada... no sé, una sensació molt especial, segurament els que sigueu pares m’entendreu!

Dons res, ara ja a casa, molt content@s i molt tranquil@s; us puc assegurar –pel moment- que això de l’estrés del primer mes i el no dormir, no és cert, l’únic moment que ens estresem és de 19h a 22h quan hi ha cua de visites (ara no us ofengueu, eh?); i lo de dormir? doncs cada 2 hores toca llevar-se, però hom ho fa tan a gust... al final si comptes, dorms més que quan surts de festa!

Una abraçada a tot@s!

El Tata.

Festa de benvinguda al/es tiet/es i a la Lua!

Esperant que la Lua es decideixi a sortir d’aquesta panxa tan bonica, com gran i pesada. De totes maneres, com us deveu imaginar, la mare i el pare ja ho estan preparant tot: l’habitació ja està pintada, el llit fet, la paciència a tope,... i ara toca preparar la festa de benvinguda.

Si, com veieu, li volem organitzar una gran rebuda a la Lua i alhora celebrar la nova condició de tietes i tiets que us tocarà a la majoria. Així, i també per què tinguem una data i deixem a la Lua que coneix-hi tranquil·lament a la seva mare (que la va parir) i al seu pare (que va suar) –no fos cas que els confongui amb algú de vosaltres-, ja hem posat data a la festa, reserveu-vos-ho ja!, el dissabte 25 d’octubre!

Els pares diuen que portaran un cabrit (a veure com el cuinarem...), pa amb tomata (la tomata corre a càrrec dels tiets d’Alcañiz) i un sortidor de cervesa (a veure si el tiet Jordi s’ho kurra!), i el mezcal? (si ens l’envíen de Oaxaca... prim@s?) ... així que tothom haurà de portar plats, coberts, gots, amanides, postres, cubates, confeti... o allò que vulgueu!

Per cert!, tothom haurà d’anar vestit de nen/a petit, així la Lua es trobarà més còmode. Aneu confirmant l’assistència fins el 19 d’octubre.

Així doncs... ens acomiadem de la mama Santa i el tata Dani fins el 25 d’octubre!

Benvinguts!

Hola amigues i amics!

Estem d’enhorabona, la Lua ja té uns nous cosinets entre nosaltres, en Jan (fill de l’Anita i en Kenio), i l’Ariadna (filla d’en Benjamí i la Judit) i van néixer la setmana passada. Quan li varem explicar a la Lua, és va posar molt contenta, però ens explicava que encara no vol sortir, i que vol esperar a estar una mica més preparada –no sabem si s’està preparant per suportar a la mare i pare que li han tocat, o en aquest món tan desquiciat!-.

Bé, només volem felicitar a les mares i pares, els nostres compadres, i fer-ho saber a aquelles amistats que compartim. Esperem veure’ns aviat i fer la primera cursa de cotxets! Ja estem preparant el primer centre de rutes-cotxet del Gironès.

Lua, Santa i Dani

Demanem als pares de l’Ariadna i en Jan, que ens enviïn unes fotos per penjar-les al blog.

Això és pels peguntons...

Per aquells que són part de la nostra vida i els qui venen, desitjaran saber com portem el nostre embaràs; ara ja portem 8 mesos de gran alegria en els que la Lua, cada vegada més, va creixent i movent-se com un cuc dins d’aquesta panxa que, per ella, és com un circ on fer acrobàcies. Clar, jo (Santa) em trobo molt bé, amb moltes forces per quan arribi el moment en què la Lua surti i acosti el seu caparronet.

I com és d’esperar-se, moltes amistats, familiars..., els fa il·lusió regalar algun detall a la nena i ens pregunten què és el que necessitem. Però per ara, us diem que no necessitem res, potser de vegades ni nosaltres mateixos sabem el que necessitarà la nena, però, allò indispensable i necessari ja ho tenim, les demés necessitats aniran sorgint quan ho estiguem vivint cada día. Així que, per a tota persona que desitgi regalar alguna cosa a la Lua, hem trobat un mètode més fàcil, obrir una compte bancària i ingressar el que volíeu invertir en un vestit o qualsevol cosa, per nosaltres serà més útil 5€ i no una peça de 20€ (això és un dir, com exemple) el que vagi necessitant la Lua s’utilitzarà aquests diners. Agraeixo a les persones que ens han volgut regalar coses, però per ara, gracies a Déu, ja tenim el necessari i espero que comprengueu que la millor forma de regalar alguna cosa a la nena serà d’aquesta forma.

No m’acomiado perquè aviat sabreu més noticies de nosaltres Lua, Santa i Dani.

Un abraçadota a tod@s.

“la Caixa” 2100 3964 65 0100141675.

HABEMUS NOMUS

Després d’un petit parèntesis en el que no hem actualitzat el blog, i que ha servit al pare (o sigui, jo en principi) per a reflexionar i treballar per preparar-nos pel que vindrà, tornem a llençar-nos en el ciberespai per donar resposta a tots i totes aquelles que ens reclameu seguir el nostre embaràs.

Durant aquest temps han passat coses, però sobretot ha crescut la panxa i hem començat a sentir els moviments de la nostra filla. Hem cedit a posar-li un nom a la nena; la idea inicial era posar-li un nom zapoteco (un de les cultures i llengües indígenes d’una part de Oaxaca); i que des d’ara, lluitem i lluitarem perquè tingui present i sigui hereva d’una cultura i una llengua mil·lenària i oprimida fins quasi l’extinció, i en la que té (tindrà) part de les seves arrels (gran part de la família de la Santa). El nom escullit, per tant, serà LUA’ (la fonètica és algo així com, luaáh, però no us preocupeu...) i el seu significat en zapoteco és encertadament, “ la nena dels meus ulls”. Apa, suposo que saciarem les respostes de tanta i tanta gent...

Per d’altra part, també anem preparant-nos pel futur immediat, la veritat anem ben perduts entre la rumorologia popular, no sabem el que necessitarem i el que no; per tant, des d’aquí us convidem a compartir amb nosaltres les nostres inquietuds, donant-nos consells (d’aquells pràctics, eh?) afirmant o desmentint la llarga llista de rumors o veritats sobre les criatures. Alhora també us demaneu a totes i tots aquells que ens heu dit que ens donàveu o deixàveu algunes coses vostres, de familiars o amistats, que ens ho feu saber quan més aviat millor... així, poc a poc (el temps sembla que se’ns va tirant a sobre!) anirem sabent amb el que comptem, el que necessitem i el que hem de comprar.

Una forta abraçada dels 3 (Lua’, Santa i Dani)

Què ha fet el món per merèixer això?, i és per a tota la vida!

Sí, amigues i amics, suposadament, i dic, suposadament perquè encara no he perdut “l’esperança” de que sigui un error mèdic, ens han “diagnosticat” que esperem una nena! Uffffff... masses coses em venen al cap: xicots fillsdesamare, minifaldilles, barbis, pantalons estrets, anar de compres... no és que sigui un gelós ni un ressentit, però, a vosaltres no us fa por també una FEMELLA Córdoba-Matías corrent per aquests móns? A mi sí, i molta!.

Bé, fora conyes i dramatismes, una notícia, ni bona, ni dolenta... però sí impactant! Això vol dir dues dones (i llatines!) a casa, 2 contra 1, si una fa el que vol, que faran 2 amb mi? Potser acabaran amb mi... potser si supero això em farà més fort... però serà per tota la vida... o sigui, des d’ara, ja començo a acceptar consells, programacions de visites al psicòleg... i també qualssevol tipus de feina per mantenir a aquesta nineta que ja està de camí (o almenys per passar menys hores a casa,... jeje)

Altre cop, moltes felicitats a totes i a tots!

Reflexions d'un futur papa.

Estimats amic@s

Avui és el primer dia que escric aquestes ratlles. La idea no és només de donar-vos la informació que ens dóna el personal mèdic sobre l’embaràs o cròniques de la nostre vida… sinó que, tot i que virtual, sigui un espai de contacte i, com no, un petit espai de la nostra amistat (com el temps que hem passat junts, quan ens truquem, xatejant o pensant-nos…). Per aquest motiu, començo avui, a fer un petit escrit, unes reflexions que poc a poc a anirem introduint –tant jo com la Santa- i també oberta a vosaltres, no només a través dels comentaris, sinó que ens podeu enviar, nosaltres el subtitularem en zapoteco i el penjarem!

En aquesta carta oberta (a vosaltres, qui sinó?) és un intent d’expressar un sentiment...no sé, cada dia vivim mil sentiments, i fins avui, en visc uns quants, però aquests dies, entre visites mèdiques, nerviosisme, opinions, recomanacions, històries personals i consells, entre buscant informació del que ens està passant i buscant quin lloc té el món en aquesta petita (o gran) revolució que estem vivint en pròpia pell… em sento ben estrany. No vull dir que malament, però m’ataquen un munt de dubtes, i a cada pas més interrogants… un sentiment que no sé si és de por, por per no donar a aquest/a futur/a nadó el que necessita (què hem de menjar? Quin exercici li anirà bé?... seré un bon pare?). I és en aquest oceà de dubtes, en el que m’enpetiteixo, i en el que em trobo, com un nadó als braços de la seva mare, una seguretat en una gran persona, la Santa, amb la que crec agafar les forces necessàries per a superar aquest oceà.

I crec que tot això no és, sinó, una part d’aquesta revolució personal, una revolució de carn i ossos, que segur que ens deixarà ferides i serà llarga (per tota la vida em diuen… i ho veig amb els meus pares!) però de ben segur en sortirem victoriosos, i lo millor, sinó la revolució no tindria sentit… ens ajudarà a créixer, i potser un dia, ens ajudi a entendre en quin lloc resta aquest món!.

D'un futur papa, primerenc, amb nervis, amb l'alegría a flor de pell i amb la més bella futura mama!.

NÁCADU' BISOZELU.Quins pares tan "ben parits"! / Qué padres tan padres!

Com sabreu alguns/es, i a d’altres ja els prendrà de sorpresa… la nostra noticia bomba: Esperem en el mes de setembre un/a nadó! Tot va molt bé per ara, tot i que estem de tres mesos de gestació.

Volem compartir amb vosaltres aquesta immensa alegria que tenim, a més de compartir amb nosaltres les etapes del nostre embaràs; per tant, en aquesta pagina podran seguir la nostra evolució, i el que és més important, la evolució del/a Nadó, on podran veure algunes fotos, ecografies y altres coses.

Des d’aquí, també volem felicitar a tots vosaltres, per la part que us pertoca. sobretot als/es futurs/es avis/es, besavis/es, tius/es… i als/es tius/es adoptius/es… com vosaltres, els/les amics/gues.

No us preocupeu!, que a cadascú li tocarà la seva part de responsabilitat… Així que no us apiloneu.

Atenció: Estem buscant noms de nen/a… acceptem propostes.

Cliqueu a FOTOGRAFIES per veure algunes fotos més del Nadó i més.

Els orgullosíssims futurs mama y papa!

HRA'LIDXU/S'obren les portes/Se abren las puertas

Hola a tots, avui estrenem el nostre blog per qui vulgui seguir els nostres passos. Sabem que a voltes desapareixem, pero siguem on siguem, a partir d'ara, ens podreu seguir a través d'aquesta pàgina. Sempre volem estar a tot arreu, i fer-vos partíceps de la nostra vida, i amb aquesta idea, obrim aquesta porta virtual, per estar una mica més aprop.

Una abraçada a tots/es