martes, 22 de abril de 2008

Reflexions d'un futur papa.


Estimats amic@s

Avui és el primer dia que escric aquestes ratlles. La idea no és només de donar-vos la informació que ens dóna el personal mèdic sobre l’embaràs o cròniques de la nostre vida… sinó que, tot i que virtual, sigui un espai de contacte i, com no, un petit espai de la nostra amistat (com el temps que hem passat junts, quan ens truquem, xatejant o pensant-nos…). Per aquest motiu, començo avui, a fer un petit escrit, unes reflexions que poc a poc a anirem introduint –tant jo com la Santa- i també oberta a vosaltres, no només a través dels comentaris, sinó que ens podeu enviar, nosaltres el subtitularem en zapoteco i el penjarem!

En aquesta carta oberta (a vosaltres, qui sinó?) és un intent d’expressar un sentiment...no sé, cada dia vivim mil sentiments, i fins avui, en visc uns quants, però aquests dies, entre visites mèdiques, nerviosisme, opinions, recomanacions, històries personals i consells, entre buscant informació del que ens està passant i buscant quin lloc té el món en aquesta petita (o gran) revolució que estem vivint en pròpia pell… em sento ben estrany. No vull dir que malament, però m’ataquen un munt de dubtes, i a cada pas més interrogants… un sentiment que no sé si és de por, por per no donar a aquest/a futur/a nadó el que necessita (què hem de menjar? Quin exercici li anirà bé?... seré un bon pare?). I és en aquest oceà de dubtes, en el que m’enpetiteixo, i en el que em trobo, com un nadó als braços de la seva mare, una seguretat en una gran persona, la Santa, amb la que crec agafar les forces necessàries per a superar aquest oceà.

I crec que tot això no és, sinó, una part d’aquesta revolució personal, una revolució de carn i ossos, que segur que ens deixarà ferides i serà llarga (per tota la vida em diuen… i ho veig amb els meus pares!) però de ben segur en sortirem victoriosos, i lo millor, sinó la revolució no tindria sentit… ens ajudarà a créixer, i potser un dia, ens ajudi a entendre en quin lloc resta aquest món!.

D'un futur papa, primerenc, amb nervis, amb l'alegría a flor de pell i amb la més bella futura mama!.

NÁCADU' BISOZELU.Quins pares tan "ben parits"! / Qué padres tan padres!

Com sabreu alguns/es, i a d’altres ja els prendrà de sorpresa… la nostra noticia bomba: Esperem en el mes de setembre un/a nadó! Tot va molt bé per ara, tot i que estem de tres mesos de gestació.

Volem compartir amb vosaltres aquesta immensa alegria que tenim, a més de compartir amb
nosaltres les etapes del nostre embaràs; per tant, en aquesta pagina podran seguir la nostra evolució, i el que és més important, la evolució del/a Nadó, on podran veure algunes fotos, ecografies y altres coses.

Des d’aquí, també volem felicitar a tots vosaltres, per la part que us pertoca. sobretot als/es futurs/es avis/es, besavis/es, tius/es… i als/es tius/es adoptius/es… com vosaltres, els/les amics/gues.

No us preocupeu!, que a cadascú li tocarà la seva part de responsabilitat… Així que no us apiloneu.

Atenció: Estem buscant noms de nen/a… acceptem propostes.

Cliqueu a FOTOGRAFIES per veure algunes fotos més del Nadó i més.

Els orgullosíssims futurs mama y papa!

HRA'LIDXU/S'obren les portes/Se abren las puertas

Hola a tots, avui estrenem el nostre blog per qui vulgui seguir els nostres passos. Sabem que a voltes desapareixem, pero siguem on siguem, a partir d'ara, ens podreu seguir a través d'aquesta pàgina. Sempre volem estar a tot arreu, i fer-vos partíceps de la nostra vida, i amb aquesta idea, obrim aquesta porta virtual, per estar una mica més aprop.

Una abraçada a tots/es