Això és pels peguntons...

Per aquells que són part de la nostra vida i els qui venen, desitjaran saber com portem el nostre embaràs; ara ja portem 8 mesos de gran alegria en els que la Lua, cada vegada més, va creixent i movent-se com un cuc dins d’aquesta panxa que, per ella, és com un circ on fer acrobàcies. Clar, jo (Santa) em trobo molt bé, amb moltes forces per quan arribi el moment en què la Lua surti i acosti el seu caparronet.

I com és d’esperar-se, moltes amistats, familiars..., els fa il·lusió regalar algun detall a la nena i ens pregunten què és el que necessitem. Però per ara, us diem que no necessitem res, potser de vegades ni nosaltres mateixos sabem el que necessitarà la nena, però, allò indispensable i necessari ja ho tenim, les demés necessitats aniran sorgint quan ho estiguem vivint cada día. Així que, per a tota persona que desitgi regalar alguna cosa a la Lua, hem trobat un mètode més fàcil, obrir una compte bancària i ingressar el que volíeu invertir en un vestit o qualsevol cosa, per nosaltres serà més útil 5€ i no una peça de 20€ (això és un dir, com exemple) el que vagi necessitant la Lua s’utilitzarà aquests diners. Agraeixo a les persones que ens han volgut regalar coses, però per ara, gracies a Déu, ja tenim el necessari i espero que comprengueu que la millor forma de regalar alguna cosa a la nena serà d’aquesta forma.

No m’acomiado perquè aviat sabreu més noticies de nosaltres Lua, Santa i Dani.

Un abraçadota a tod@s.

“la Caixa” 2100 3964 65 0100141675.

HABEMUS NOMUS

Després d’un petit parèntesis en el que no hem actualitzat el blog, i que ha servit al pare (o sigui, jo en principi) per a reflexionar i treballar per preparar-nos pel que vindrà, tornem a llençar-nos en el ciberespai per donar resposta a tots i totes aquelles que ens reclameu seguir el nostre embaràs.

Durant aquest temps han passat coses, però sobretot ha crescut la panxa i hem començat a sentir els moviments de la nostra filla. Hem cedit a posar-li un nom a la nena; la idea inicial era posar-li un nom zapoteco (un de les cultures i llengües indígenes d’una part de Oaxaca); i que des d’ara, lluitem i lluitarem perquè tingui present i sigui hereva d’una cultura i una llengua mil·lenària i oprimida fins quasi l’extinció, i en la que té (tindrà) part de les seves arrels (gran part de la família de la Santa). El nom escullit, per tant, serà LUA’ (la fonètica és algo així com, luaáh, però no us preocupeu...) i el seu significat en zapoteco és encertadament, “ la nena dels meus ulls”. Apa, suposo que saciarem les respostes de tanta i tanta gent...

Per d’altra part, també anem preparant-nos pel futur immediat, la veritat anem ben perduts entre la rumorologia popular, no sabem el que necessitarem i el que no; per tant, des d’aquí us convidem a compartir amb nosaltres les nostres inquietuds, donant-nos consells (d’aquells pràctics, eh?) afirmant o desmentint la llarga llista de rumors o veritats sobre les criatures. Alhora també us demaneu a totes i tots aquells que ens heu dit que ens donàveu o deixàveu algunes coses vostres, de familiars o amistats, que ens ho feu saber quan més aviat millor... així, poc a poc (el temps sembla que se’ns va tirant a sobre!) anirem sabent amb el que comptem, el que necessitem i el que hem de comprar.

Una forta abraçada dels 3 (Lua’, Santa i Dani)

Què ha fet el món per merèixer això?, i és per a tota la vida!

Sí, amigues i amics, suposadament, i dic, suposadament perquè encara no he perdut “l’esperança” de que sigui un error mèdic, ens han “diagnosticat” que esperem una nena! Uffffff... masses coses em venen al cap: xicots fillsdesamare, minifaldilles, barbis, pantalons estrets, anar de compres... no és que sigui un gelós ni un ressentit, però, a vosaltres no us fa por també una FEMELLA Córdoba-Matías corrent per aquests móns? A mi sí, i molta!.

Bé, fora conyes i dramatismes, una notícia, ni bona, ni dolenta... però sí impactant! Això vol dir dues dones (i llatines!) a casa, 2 contra 1, si una fa el que vol, que faran 2 amb mi? Potser acabaran amb mi... potser si supero això em farà més fort... però serà per tota la vida... o sigui, des d’ara, ja començo a acceptar consells, programacions de visites al psicòleg... i també qualssevol tipus de feina per mantenir a aquesta nineta que ja està de camí (o almenys per passar menys hores a casa,... jeje)

Altre cop, moltes felicitats a totes i a tots!

Reflexions d'un futur papa.

Estimats amic@s

Avui és el primer dia que escric aquestes ratlles. La idea no és només de donar-vos la informació que ens dóna el personal mèdic sobre l’embaràs o cròniques de la nostre vida… sinó que, tot i que virtual, sigui un espai de contacte i, com no, un petit espai de la nostra amistat (com el temps que hem passat junts, quan ens truquem, xatejant o pensant-nos…). Per aquest motiu, començo avui, a fer un petit escrit, unes reflexions que poc a poc a anirem introduint –tant jo com la Santa- i també oberta a vosaltres, no només a través dels comentaris, sinó que ens podeu enviar, nosaltres el subtitularem en zapoteco i el penjarem!

En aquesta carta oberta (a vosaltres, qui sinó?) és un intent d’expressar un sentiment...no sé, cada dia vivim mil sentiments, i fins avui, en visc uns quants, però aquests dies, entre visites mèdiques, nerviosisme, opinions, recomanacions, històries personals i consells, entre buscant informació del que ens està passant i buscant quin lloc té el món en aquesta petita (o gran) revolució que estem vivint en pròpia pell… em sento ben estrany. No vull dir que malament, però m’ataquen un munt de dubtes, i a cada pas més interrogants… un sentiment que no sé si és de por, por per no donar a aquest/a futur/a nadó el que necessita (què hem de menjar? Quin exercici li anirà bé?... seré un bon pare?). I és en aquest oceà de dubtes, en el que m’enpetiteixo, i en el que em trobo, com un nadó als braços de la seva mare, una seguretat en una gran persona, la Santa, amb la que crec agafar les forces necessàries per a superar aquest oceà.

I crec que tot això no és, sinó, una part d’aquesta revolució personal, una revolució de carn i ossos, que segur que ens deixarà ferides i serà llarga (per tota la vida em diuen… i ho veig amb els meus pares!) però de ben segur en sortirem victoriosos, i lo millor, sinó la revolució no tindria sentit… ens ajudarà a créixer, i potser un dia, ens ajudi a entendre en quin lloc resta aquest món!.

D'un futur papa, primerenc, amb nervis, amb l'alegría a flor de pell i amb la més bella futura mama!.

NÁCADU' BISOZELU.Quins pares tan "ben parits"! / Qué padres tan padres!

Com sabreu alguns/es, i a d’altres ja els prendrà de sorpresa… la nostra noticia bomba: Esperem en el mes de setembre un/a nadó! Tot va molt bé per ara, tot i que estem de tres mesos de gestació.

Volem compartir amb vosaltres aquesta immensa alegria que tenim, a més de compartir amb nosaltres les etapes del nostre embaràs; per tant, en aquesta pagina podran seguir la nostra evolució, i el que és més important, la evolució del/a Nadó, on podran veure algunes fotos, ecografies y altres coses.

Des d’aquí, també volem felicitar a tots vosaltres, per la part que us pertoca. sobretot als/es futurs/es avis/es, besavis/es, tius/es… i als/es tius/es adoptius/es… com vosaltres, els/les amics/gues.

No us preocupeu!, que a cadascú li tocarà la seva part de responsabilitat… Així que no us apiloneu.

Atenció: Estem buscant noms de nen/a… acceptem propostes.

Cliqueu a FOTOGRAFIES per veure algunes fotos més del Nadó i més.

Els orgullosíssims futurs mama y papa!

HRA'LIDXU/S'obren les portes/Se abren las puertas

Hola a tots, avui estrenem el nostre blog per qui vulgui seguir els nostres passos. Sabem que a voltes desapareixem, pero siguem on siguem, a partir d'ara, ens podreu seguir a través d'aquesta pàgina. Sempre volem estar a tot arreu, i fer-vos partíceps de la nostra vida, i amb aquesta idea, obrim aquesta porta virtual, per estar una mica més aprop.

Una abraçada a tots/es